notas del director

(texto en catalán)

"Macià contra Companys" és una ficció disfressada de documental, o un reportatge amb elements de ficció. Gràcies a aquesta barreja, els protagonistes dels fets parlen del què va passar en primera persona, davant d’una càmera immòbil, com si un prodigi hagués fet possible que el mitjà televisiu, i el gènere documental, existissin als anys trenta. I en parlar-ne, evoquen uns fets que l’espectador podrà reviure amb una dramatització realista, en què la càmera juga el paper d’un testimoni de primera fila.

Ens trobem a l’abril de 1932. Fa un any de la proclamació de la República. Macià és president de la Generalitat i Lluís Companys és el cap de la minoria catalana a les Corts. Tots dos, als seus respectius despatxos, responen les preguntes del periodista i evoquen els moments històrics viscuts 12 mesos abans. Amb el fil conductor de la seva veu, reproduïm els fets amb imatges reals d’arxiu (les poques que hi ha) i amb recreacions dramatitzades que reproduïm en blanc i negre, i amb un tractament visual que reforça la sensació de flash-back, de record a vegades poc concret.

L’estil

La barreja de documental i ficció es farà aprofitant els valors i les millors virtuts dels dos gèneres. El gènere documental ens ajudarà a concentrar-nos en els fets i en els personatges. La manera com els fets es van succeir al llarg d’aquells dies d’abril ens permetran construir una narració àgil i amb un ritme trepidant que farà difícil que l’espectador es desenganxi. No caldrà inventar gens per fer que la història resulti atractiva.

El repte

La peculiaritat d’aquest format, un fet històric tractat com a documental fictici, fa que el repte sigui gran: aconseguir una recreació dels fets i dels personatges històrics que resultin versemblants. El repte del director és que l’espectador pugui reviure l’emoció del 14 d’abril de 1931, poder sentir l’emoció d’haver viscut aquells esdeveniments in situ; transmetre i compartir l’eufòria i transmetre-ho de forma que sigui veraç per l’espectador. Aquests és el gran objectiu de "14 d’abril: Macià contra Companys" i és on s’han d’esmerçar gran part dels esforços.

El càsting

Aquesta serà una pel·lícula de guió i, sobretot, d’actors. Cal treballar molt en la construcció de personatges per tal que resultin versemblants. Com s’expressarien Macià, Companys, Ventura Gassol i la resta de protagonistes davant d’una càmera de televisió? Ens imaginem un elenc molt potent d’actors i actrius, amb cares molt conegudes i un gran treball pel que fa a la direcció d’actors. Això serà possible gràcies a l’estil i al plantejament de la producció. A part dels protagonistes principals, Macià i Companys, el càsting serà ampli i molt variat. El fet que alguns dels personatges només apareguin en format d’entrevista documental ens permetrà aspirar a alguns noms que, en un altre tipus de pel·lícula o tv-movie, no serien imaginables. Per tot plegat, creiem que "14 d’abril: Macià contra Companys" pot ser una producció atractiva per un públic ampli.

Els testimonis

A més dels protagonistes, comptem amb altres testimonis que ofereixen la seva versió davant de les càmeres: Ventura Gassol, poeta i amic de Macià, que el va acompanyar en tot moment; Joan Casanovas, que va avisar Macià que Companys «li estava fent el llit». Emiliano Iglesias, el regidor lerrouxista que va ocupar el govern civil perquè «no hi entressin els separatistes». Miguel Maura, ministre d’Interior de la República que va estar en contacte constant amb Companys. Francesc Cambó, líder de la Lliga, catalanista i monàrquic... I altres testimonis anònims que de ben segur seran més sincers: un bidell de l’Ajuntament, una secretària de la Diputació, un cec que demanava caritat a la plaça de sant Jaume, un jove escolta que va fer guàrdia la primera nit al Palau de la Generalitat...

Interiors

La producció promet ser modesta però sense renúncies, ja que l’acció és bàsicament interior, palatina. Transcorre a les sales nobles de l’Ajuntament i la Generalitat, als despatxos dels nous líders republicans... L’acció exterior, amb imatges reals d’arxiu, té lloc principalment a la Plaça de Sant Jaume i en alguns racons urbans on tenen lloc accions concretes (per exemple, l’estanc que repinta la bandera amb morat, a corre-cuita, el matí del dia 15).

Realitat

El guió respon a la realitat que recullen les investigacions històriques, les cròniques de la premsa i les memòries dels protagonistes. És cert, però, que moltes de les converses privades hauran de ser imaginades i reescrites, amb intenció dramàtica, però intentant sempre buscar la veritat històrica.

Públic

Aquesta proposta pretén portar al gran públic un moment que tothom ha sentit explicar als seus avis o besavis. Un instant que va significar un tombant decisiu, una enorme explosió emocional. I, sobretot, pretén explicar que aquesta èpica, aquesta proesa, va ser producte d’un rampell improvisat, que en certa manera va resultar un nyap. Un nyap històric.

Manuel Huerga
Director



© 2005-2015, Manuel Huerga | by Permanent | gráfica Bloomdesign.biz | este website usa SPIP